EL COMPOSTADOR DE L’HORT JA FUNCIONA

Fa uns dies els alumnes de 5è vam rebre la visita del Damià, un pare de l’escola expert en el procés de compostatge, i ens va explicar el funcionament del compostador. Aquí teniu un petit resum:

Totes les llars de les ciutats produeixen matèria orgànica procedent de restes de menjar i de jardineria. A diferència d’altres tipus de deixalles, que no es desintegren fàcilment a la natura, la matèria orgànica es descomposa amb relativa rapidesa i permet que els elements que la formen retornin a la terra. Si la separem i la tractem adequadament aconseguirem dues coses: disminuir la quantitat de deixalles i mantenir la fertilitats dels sòls.
Com sabeu hi ha diferents maneres de fer compost, amb un senzill munt recobert per un plàstic o un tros d'estora vella, però el material més utilitzat és un contenidor de plàstic. Es tracta de mantenir el compost protegit de la pluja i el Sol, però al mateix temps retenir la humitat i calor.
Serà necessari disposar d’un recipient de recollida per la cuina (3 a 6 litres), un compostador (contenidor per fer compost i on abocarem les restes de menjar), tisores podadores per fer trossos els materials i de forca per remoure el munt de compost. Haurà de situar-se a l'ombra i abrigat del vent, de 2 a 4 metres quadrats.
Recollida i col·locació dels materials
En la producció de compost intervenen dos tipus diferents de materials. Materials rics en hidrats de carboni i d’altres rics en proteïnes Són les restes de fruita i verdures, clovelles d'ou i pòsits d'infusions, però mai les restes de menjar cuinat, ni d'animals morts. Els hem de recollir en un contenidor, tot separant-los de la resta de deixalles. Per altra banda, hi intervenen altres materials llenyosos. Són les branques, fulles seques i palla. És necessari fer trossos de les branques a bocins més petits, per facilitar la seva degradació. Els materials humits i llenyosos es col·loquen estratificadament en capes alternatives d'uns 10 cm, amb la idea de facilitar la seva descomposició aeròbica (amb la intervenció d'oxigen) que és més ràpida en existir un equilibri adequat entre nitrogen i carboni.
La pila de compost és un sistema natural en si mateixa, formada per multitud d’organismes relacionats entre si en una mena de xarxa. La matèria orgànica comença a ser descomposada per bacteris i fongs, que alhora serveixen d’aliment a d’altres petits animals i insectes. Si els garantim unes bones condicions de vida, els organismes que converteixin la matèria en compost, en funció de tres factors: de la qualitat de matèria orgànica, presència d’aire a l’abast dels organismes i humitat de la pila.
Fase primera: Degradació i descomposició
El procés aeròbic permet operar en la fauna de fongs, bacteris i invertebrats que es multipliquen produint calor (fins a 70º). Es necessiten dos elements essencials de la naturalesa: l'aire i l'aigua, tenint en compte el tipus de materials, el clima i l'estació de l'any. És imprescindible vigilar la humitat. Si el compost és massa llefiscós i brillant és per que té massa humitat. Quan el compost té un aspecte pàl·lid i decolorat, tal vegada és massa sec. Això podria provocar la paralització del procés de descomposició, per això és tan important la intercalació adequada, des del principi del procés, de materials humits amb materials llenyosos. En aquest cas hem de remoure i humitejar el munt.
Fase segona: Maduració
En aquesta fase, l'interior del compost no està a més de 20-30ºC. És la temperatura ideal per a que els fongs i petits invertebrats que arriben al compost es multipliquin, s'alimenten de microorganismes d'altres invertebrats, de restes de plantes en descomposició i contribueixen a la formació d'humus. Finalment, el compost madur emet una agradable olor de terra de bosc i presenta una estructura grumosa de color marró.

Altres consideracions:
No serveixen restes de: peix, carn, ossos, restes de menjar preparat, cereals, olis, quantitats de pa o tomàquet donat que atreuen animals indesitjables.
Compostar no té perquè fer pudor si es realitza correctament i en un lloc adequat, fins i tot dins la vivenda.
No és cap niu de plagues ja que els organismes no s’escampen fora del recipient; es mantenen dins, on tenen les millors condicions.
Referència bibliogràfica: VV.AA. “Guia de compostatge”. Ajuntament de Barcelona. Guia d’educació ambiental Nº1. 1998.