ELS NENS I LES NENES DE LA FARIGOLA FAN DE PAGESOS

Curs nou, hort nou. A finals del mes d’octubre vàrem iniciar la nova plantada a l’hort ecològic escolar. Escaroles, cebes, pèsols, porros, cols, bledes....un reguitzell de plantes que ens il·lustraran amb color i vitalitat la vida del nostre petit hortet. L’escola va commemorar l’inici de la plantada amb la participació de tots els nens i totes les nenes tot fent de pagesos i pageses. Rasclet en mà tot seguint les indicacions dels responsables de l’hort, els infants van esdevenir protagonistes d’un moment històric. Per a molts l’experiència els ha estat enriquidora i els servirà per les futures lliçons en matèria d’educació natural que els siguin impartides en horari lectiu. Més endavant per a quant arribi el bon temps, si fa o no fa per inicis de la primavera, es realitzarà la plantada de les tomaqueres. En finalitzar el curs escolar, després de fer la collita, els fruits crescuts seran cruspits. Al llarg de l’any els responsables de mimar i cuidar l’hort seran els nens i nenes de cinquè. En Damià Gibernet, pare i representant de l’AMPA a la Comissió Escola Verda, ens ha assessorat en les tasques artesanes del dia a dia del manteniment de l’hort de l’escola.

Per altra banda, els nens i les nenes de sisè de menjador segueixen realitzant les tasques en la sostenibilitat del centre educatiu. Són els encarregats en vetllar pel bon estat del Punt Verd així com de les papereres de paper comunitàries: secretaria, direcció, despatx Xino-Xano, sala de mestres, passadissos centrals i dels més petitons de l’escola: P3 i P4.

El projecte de l’Escola Verda s’inclou dins de l’Agenda 21 Escolar, on es segueixen les pautes que regulen les polítiques mediambientals del nostre entorn més immediat. Sí fem de La Farigola del Clot un lloc per viure-hi aconseguirem engreixar les dinàmiques de respecte al medi ambient tot fent un barri i una ciutat més sostenibles.


Imaginar i fer realitat una escola verda ens pot ajudar a imaginar i fer realitat un món més sostenible i respectuós amb el seu medi natural. Sí tots i totes fem pinya, en sortirem guanyant !

COM FER ESPAIS VERDS A CASA

L’espai del que disposeu als vostres habitatges pot ser divers: balcons, terrasses, lleixes de les finestres, àtics comunitaris o les entrades de les cases poden ser un espai adient per contribuir a naturalitzar.

Un espai verd Comestible

Les fruites, hortalisses i herbes aromàtiques són alguns dels trets característics de la dieta mediterrània. Aquests productes es cultiven als espais rurals de fora de la ciutat i són transportats diàriament a la ciutat (al igual que la resta d’aliments, l’aigua , l’electricitat, el gas, etc) per a ésser consumits.
En un medi artificial, l’espai comestible incorpora elements propis del medi rural a un espai reduït com són els balcons, badius o els patis interiors dels edificis de la ciutat, amb l’objectiu d’obtenir un recurs alimentari, les plantes comestibles també poden acomplir una funció ornamental, sobretot quan estan carregades de fruits.
En general, caldrà tenir temps per dedicar-s’hi (aportar-hi nutrients, arrencar-ne males herbes quan sigui necessari, fer-hi regs addicionals, etc.). Com que la majoria d’hortalisses són anuals, podreu canviar les agrupacions i la distribució cada any fins a trobar espècies que s’adaptin millor al vostre petit racó verd. Hem de tenir pressent que, en molts casos, es cultiven més hortalisses i fruiters en petits recipients que en un hort tradicional.

Objectiu i funció
· Consumir aliments propis i frescos
· Disposar de plantes aromàtiques per la cuina o infusions, o elaborar remeis casolans
· Afició o lleure

Condicionants
En general,les plantes que donen fruits o aliments comestibles necessiten ambients assolejats, aportació de nutrients i força aigua.

Selecció d’espècies

En un espai comestible hi podrem plantar plantes aromàtiques, hortalisses o petits arbres fruiters. En un balcó, per raons de seguretat i per criteris paisagístics, és recomanable posar les plantes enfiladisses i els arbrers fruiters a la part interior del balcó, no pas a la banda més propera al carrer.
Les espècies aromàtiques presenten una gran gamma de colors. Ja sigui pel que fa a les fulles (les diferents intensitats de verd de les fulles de la sàlvia, de la menta, de l’alfàbrega, del timó) com pel que fa a les flors durant els seus períodes de floració (els tons liles o púrpures de les diverses espècies de l’espígol, la flor blanca de la camamilla, el blaugrisós del romaní). Al mateix temps, les flors desprenen una olor agradable.
La majoria d’hortalisses són plantes anuals que per a créixer necessiten força sol, estar arrecerades del vent, tenir un bon drenatge i sòls rics en compost. S’acostumen a sembrar a partir de llavors o de bulbs a la primavera o bé es compren com a plàntules. Després , generalment abans d’arribar l’estiu, s’han de trasplantar. Quan comencen a créixer s’han de regar gairebé a diari i adobar-les regularment. Floreixen normalment a finals de primavera i es recol·lecten a l’estiu.
En cas que es disposi d’un espai més gran, i un cop s’hagi comprovat que l’estructura del habitatge pot suportar el pes addicional, es poden plantar arbres fruiters. S’han de tenir en compte, però, que mai tindran la mida que podrien tenir en espais amb més volum de terra per créixer.

Una alternativa en llocs completament foscos o molt pocs il·luminats pot ser el cultiu de bolets, com les gírgoles i els xampinyons

Referència bibliogràfica: VV.AA. “Guia de Jardineria sostenible”. Ajuntament de Barcelona. Guies d’educació ambiental Nº14. 1998.

Per més informació sobre el tema:

Gavaldà, M, 1997, Horticultura ecològica. Propostes i aplicacions per la ciutat sostenible. Projecte de fi de licenciatura de cienciaes ambientals. Inèdit.

Seymour,J., 1991, El horticultor autosuficiente. Ed Blume. Barcelona

EL COMPOSTADOR DE L’HORT

En el darrer Reciclus 11, esmentaven que el compostador ja funcionava. Hores d’ara podem dir que treballem per obtenir la nostra primera partida de compost sotmetem la matèria orgànica a un procés de transformació per adquirir un adob natural.

Dos cops per setmana recollim les restes orgàniques del menjador (restes seleccionades de fruita i verdura). Com a resultat obtindrem l’adob necessari per renovar les substàncies que les plantes necessiten absorbir durant el creixement en el seu cicle vital.
Els encarregats de fer-ho han estat els nens i nenes de cinquè, qui al llarg de la setmana vetllen pel seu bon funcionament (remenant la matèria orgànica i airejant-la un cop cada 15 dies aproximadament ).

Des de Reciclus volem felicitar de tot cor a en Damià, pare de l’escola, per l’ajut i assessorament rebut en la posada en marxa de l’hort i el compostador. També volem agrair la col·laboració dels mestres, cuineres, monitors i monitores, i especialment a tots els nens i nenes de l’escola per fer cada dia més bonic l’hort.

LA FARIGOLA DEL CLOT AL FÒRUM D’ESCOLES VERDES

Els passat dia 21 de març van assistir representants de la comissió verda de l’escola (mestres, monitors de menjador i alumnes) al quart Fòrum d’Escoles Verdes que es va realitzar a l’Escola Pia de Sarrià. Allà es van presentar les experiències de diversos centres, que com nosaltres, participen al programa Escoles Verdes que organitza la Generalitat de Catalunya.

Es tractaren temàtiques diverses com:
Fora els embolcalls, visca la carmanyola.
Ecoauditoria de l’aigua.
Aigua i democràcia.
La setmana de l’energia
Fer sabó a partir de l’oli reutilitzat.

Varem tenir la oportunitat de compartir projectes, solucions i dubtes al voltant d’una multiplicitat de temes relacionats amb l’educació ambiental a les escoles de primària.

HORT ESCOLAR, BROTA DE NOU

L’hort escolar i ecològic torna a tenir vida: gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració i respecte!. L’hort està situat al pati de parvulari i sou tots convidats a fer una visita i comprovar con van creixent a bon ritme les tomaqueres, pebrots, enciams, bledes, cogombres, albergínies i maduixes.
A continuació us fem cinc cèntims del procés que hem seguit:

1a fase: llaurar i adobar la terra
Amb la col·laboració de Parc i Jardins de Barcelona hem pogut donar al substrat de l’hort les primeres passes abans de sembrar. S’ha remogut el terra per airejar-lo i barrejar-lo amb compost, un adob natural, amb l’objectiu de fer-lo més productiu.
Finalment l’últim pas abans de sembrar ha estat el disseny i preparació dels solcs, realitzat des del servei de menjador i en concret pels nois i noies de 5è de la comissió de l’hort.
Aquestes han estat les principals tasques d’aquesta etapa, imprescindibles per obtenir bon resultats en els nostres cultius.

2a fase: llavors i plàntules per sembrar
Dimarts 13 de març es va dur a terme la sessió planificada de plantar a l’hort. Des de les 9 del matí fins a la 17 de la tarda, nens i nenes de l’escola van rebre una petita classe d’educació ambiental a fi i efecte d’adquirir els coneixements bàsics d’horticultura i així poder plantar com autèntics pagesos.
Cada curs tenia el material al necessari per plantar (eines, compost i plàntules ). Així doncs, , van plantar, per classes, les verdures i hortalisses assignades (2 per cada classe).
A diferència de Primària, Educació infantil (P3, P4 i P5) va realitzar la seva plantada al dia següent però amb particularitat de fer-ho amb test i llavor. De la mateixa manera que la resta de grups de Primària van passar per l’hort per realitzar la sessió de coneixements corresponents i per rebre el material per poder sembrar (testos i llavors).
La resta de verdures i hortalisses van ser plantades per la comissió de l’hort del servei de menjador.

3a fase: Manteniment
Les tasques de manteniment diàries de l’hort (regar, cavar, cuidar i vigilar,etc.), les duen a terme els alumnes de cinquè curs per tal que a finals de primavera puguem collir el fruits.

EL COMPOSTADOR DE L’HORT JA FUNCIONA

Fa uns dies els alumnes de 5è vam rebre la visita del Damià, un pare de l’escola expert en el procés de compostatge, i ens va explicar el funcionament del compostador. Aquí teniu un petit resum:

Totes les llars de les ciutats produeixen matèria orgànica procedent de restes de menjar i de jardineria. A diferència d’altres tipus de deixalles, que no es desintegren fàcilment a la natura, la matèria orgànica es descomposa amb relativa rapidesa i permet que els elements que la formen retornin a la terra. Si la separem i la tractem adequadament aconseguirem dues coses: disminuir la quantitat de deixalles i mantenir la fertilitats dels sòls.
Com sabeu hi ha diferents maneres de fer compost, amb un senzill munt recobert per un plàstic o un tros d'estora vella, però el material més utilitzat és un contenidor de plàstic. Es tracta de mantenir el compost protegit de la pluja i el Sol, però al mateix temps retenir la humitat i calor.
Serà necessari disposar d’un recipient de recollida per la cuina (3 a 6 litres), un compostador (contenidor per fer compost i on abocarem les restes de menjar), tisores podadores per fer trossos els materials i de forca per remoure el munt de compost. Haurà de situar-se a l'ombra i abrigat del vent, de 2 a 4 metres quadrats.
Recollida i col·locació dels materials
En la producció de compost intervenen dos tipus diferents de materials. Materials rics en hidrats de carboni i d’altres rics en proteïnes Són les restes de fruita i verdures, clovelles d'ou i pòsits d'infusions, però mai les restes de menjar cuinat, ni d'animals morts. Els hem de recollir en un contenidor, tot separant-los de la resta de deixalles. Per altra banda, hi intervenen altres materials llenyosos. Són les branques, fulles seques i palla. És necessari fer trossos de les branques a bocins més petits, per facilitar la seva degradació. Els materials humits i llenyosos es col·loquen estratificadament en capes alternatives d'uns 10 cm, amb la idea de facilitar la seva descomposició aeròbica (amb la intervenció d'oxigen) que és més ràpida en existir un equilibri adequat entre nitrogen i carboni.
La pila de compost és un sistema natural en si mateixa, formada per multitud d’organismes relacionats entre si en una mena de xarxa. La matèria orgànica comença a ser descomposada per bacteris i fongs, que alhora serveixen d’aliment a d’altres petits animals i insectes. Si els garantim unes bones condicions de vida, els organismes que converteixin la matèria en compost, en funció de tres factors: de la qualitat de matèria orgànica, presència d’aire a l’abast dels organismes i humitat de la pila.
Fase primera: Degradació i descomposició
El procés aeròbic permet operar en la fauna de fongs, bacteris i invertebrats que es multipliquen produint calor (fins a 70º). Es necessiten dos elements essencials de la naturalesa: l'aire i l'aigua, tenint en compte el tipus de materials, el clima i l'estació de l'any. És imprescindible vigilar la humitat. Si el compost és massa llefiscós i brillant és per que té massa humitat. Quan el compost té un aspecte pàl·lid i decolorat, tal vegada és massa sec. Això podria provocar la paralització del procés de descomposició, per això és tan important la intercalació adequada, des del principi del procés, de materials humits amb materials llenyosos. En aquest cas hem de remoure i humitejar el munt.
Fase segona: Maduració
En aquesta fase, l'interior del compost no està a més de 20-30ºC. És la temperatura ideal per a que els fongs i petits invertebrats que arriben al compost es multipliquin, s'alimenten de microorganismes d'altres invertebrats, de restes de plantes en descomposició i contribueixen a la formació d'humus. Finalment, el compost madur emet una agradable olor de terra de bosc i presenta una estructura grumosa de color marró.

Altres consideracions:
No serveixen restes de: peix, carn, ossos, restes de menjar preparat, cereals, olis, quantitats de pa o tomàquet donat que atreuen animals indesitjables.
Compostar no té perquè fer pudor si es realitza correctament i en un lloc adequat, fins i tot dins la vivenda.
No és cap niu de plagues ja que els organismes no s’escampen fora del recipient; es mantenen dins, on tenen les millors condicions.
Referència bibliogràfica: VV.AA. “Guia de compostatge”. Ajuntament de Barcelona. Guia d’educació ambiental Nº1. 1998.