dissabte, 7 d’abril del 2007

COM FER ESPAIS VERDS A CASA

L’espai del que disposeu als vostres habitatges pot ser divers: balcons, terrasses, lleixes de les finestres, àtics comunitaris o les entrades de les cases poden ser un espai adient per contribuir a naturalitzar.

Un espai verd Comestible

Les fruites, hortalisses i herbes aromàtiques són alguns dels trets característics de la dieta mediterrània. Aquests productes es cultiven als espais rurals de fora de la ciutat i són transportats diàriament a la ciutat (al igual que la resta d’aliments, l’aigua , l’electricitat, el gas, etc) per a ésser consumits.
En un medi artificial, l’espai comestible incorpora elements propis del medi rural a un espai reduït com són els balcons, badius o els patis interiors dels edificis de la ciutat, amb l’objectiu d’obtenir un recurs alimentari, les plantes comestibles també poden acomplir una funció ornamental, sobretot quan estan carregades de fruits.
En general, caldrà tenir temps per dedicar-s’hi (aportar-hi nutrients, arrencar-ne males herbes quan sigui necessari, fer-hi regs addicionals, etc.). Com que la majoria d’hortalisses són anuals, podreu canviar les agrupacions i la distribució cada any fins a trobar espècies que s’adaptin millor al vostre petit racó verd. Hem de tenir pressent que, en molts casos, es cultiven més hortalisses i fruiters en petits recipients que en un hort tradicional.

Objectiu i funció
· Consumir aliments propis i frescos
· Disposar de plantes aromàtiques per la cuina o infusions, o elaborar remeis casolans
· Afició o lleure

Condicionants
En general,les plantes que donen fruits o aliments comestibles necessiten ambients assolejats, aportació de nutrients i força aigua.

Selecció d’espècies

En un espai comestible hi podrem plantar plantes aromàtiques, hortalisses o petits arbres fruiters. En un balcó, per raons de seguretat i per criteris paisagístics, és recomanable posar les plantes enfiladisses i els arbrers fruiters a la part interior del balcó, no pas a la banda més propera al carrer.
Les espècies aromàtiques presenten una gran gamma de colors. Ja sigui pel que fa a les fulles (les diferents intensitats de verd de les fulles de la sàlvia, de la menta, de l’alfàbrega, del timó) com pel que fa a les flors durant els seus períodes de floració (els tons liles o púrpures de les diverses espècies de l’espígol, la flor blanca de la camamilla, el blaugrisós del romaní). Al mateix temps, les flors desprenen una olor agradable.
La majoria d’hortalisses són plantes anuals que per a créixer necessiten força sol, estar arrecerades del vent, tenir un bon drenatge i sòls rics en compost. S’acostumen a sembrar a partir de llavors o de bulbs a la primavera o bé es compren com a plàntules. Després , generalment abans d’arribar l’estiu, s’han de trasplantar. Quan comencen a créixer s’han de regar gairebé a diari i adobar-les regularment. Floreixen normalment a finals de primavera i es recol·lecten a l’estiu.
En cas que es disposi d’un espai més gran, i un cop s’hagi comprovat que l’estructura del habitatge pot suportar el pes addicional, es poden plantar arbres fruiters. S’han de tenir en compte, però, que mai tindran la mida que podrien tenir en espais amb més volum de terra per créixer.

Una alternativa en llocs completament foscos o molt pocs il·luminats pot ser el cultiu de bolets, com les gírgoles i els xampinyons

Referència bibliogràfica: VV.AA. “Guia de Jardineria sostenible”. Ajuntament de Barcelona. Guies d’educació ambiental Nº14. 1998.

Per més informació sobre el tema:

Gavaldà, M, 1997, Horticultura ecològica. Propostes i aplicacions per la ciutat sostenible. Projecte de fi de licenciatura de cienciaes ambientals. Inèdit.

Seymour,J., 1991, El horticultor autosuficiente. Ed Blume. Barcelona